La Regidoria del Districte de Gràcia multa amb 2.100€ als veïns i veïnes que van fer un mural amb la Declaració d’Independència de Catalunya

El passat dia 4 d’octubre, en commemoració del 3r aniversari de l’1 d’octubre, un grup de 30 veïns i veïnes de Gràcia, responent a una crida que es va fer per la Vila i per les xarxes socials, vam fer un mural a la Plaça del Poble Romaní. El Mural (que encara podeu veure) reprodueix un fragment de la Declaració d’Independència de Catalunya, que va aprovar el Parlament el 27 d’octubre de 2017 i que motls considerem que cal reivindicar més que mai, com un dels fruits de la voluntat popular expressada l’1 d’Octubre

Ara l’Ajuntament del Districte de Gràcia (i, en el seu nom, el Regidor del Districte Sr. Eloi Badia Casas), després de la intervenció de la Guàrdia Urbana un cop s’havia finalitzat el Mural, ha multat a 7 persones amb un total de 2.100€. No s’hi posen pas per poc, no!. No és nou, no és el primer cop, no és menys arbitrari que altres vegades ni una excepció davant les incalculables mostres de repressió i persecució del sobiranisme a les que ens veiem sotmesos cada dia.

Les multes són per fer un grafiti. Altre cop ens trobem amb la subtil diferència entre pintada, grafiti i mural que no acabem d’entendre. No tenim res contra els grafitis (excepte quan els fan sobre els vidres de la residència d’avis de Siracusa i no deixen que els avis tinguin llum), però el que podeu encara veure a la Plaça del Poble Romaní és un mural, tant mural com el que hi ha uns metres més enrera, també dedicat a l’1 d’Octubre, des de fa gairebé 2 anys.

Segurament els veïns i veïnes multats van, perillosament, i escandalosament, transgredir alguna llei, alguna normativa municipal o algun manament (concretament l’article 37.13 de la llei orgànica espanyola 4/2015, altrament coneguda com a Llei Mordassa) A l’hora de reprimir sempre trobareu alguna llei que us ho impedirà d’una manera o altra. Tampoc ens posarem llepafils amb això: defensem la desobediència com una forma legítima de lluitar contra les lleis injustes i les normes repressores. No som pas originals en això; molts altres ho han fet abans o, si més no, alguns dels que ara manen a l’Ajuntament n’havien fet bandera de la desobediència.

Potser igual que alguns se’ls ha perdut el desig de canviar les coses a nosaltres se’ns escapa alguna cosa. El que no se’ns escapa que si tu pintes un llaç groc desapareix en pocs dies, però si algú guixa sobre el llaç groc qualsevol ofensa, s’hi pot quedar dies i dies; o fixeu-vos quant van durar les pintades que diversos col·lectius del barri van fer a favor d’en Dani Gallardo: Als pocs dies havien desaparegut. O les accions públiques d’altres col·lectius del barri, com el genial calendari de desnonaments i emergències socials que hi havia a Fontana: un mural polit, ben fet i eficaç. Ja no en queda res. I, de mentres, altres grafitis i pintades sembla que formin part del patrimoni inmarcesible de la Vila anys i panys.

A quina llei, norma o manament respon aquesta manera de fer. A quina voluntat popular o impopular es deuen?

Sabem que el laberint burocràtic i normatiu (i també el zel d’alguns i la equidistància d’altres) fa que la Guàrdia Urbana hagi de respondre a la crida de qualsevol esverat que els reclami (és el que és, esperem que igual per tothom; res a objectar-hi) o que n’hi ha prou amb enviar una fotografia d’una pintada que pugui molestar a un sol individu perquè les prioritats de “neteja” s’alterin (preocupa però que sempre s’alterin en la mateixa direcció). Alguns espavilats han après a utilitzar tots aquests instruments per facilitar el silenciament de tot allò que els molesta. Però on queden aleshores els drets col·lectius i comuns a la llibertat d’expressió i de pensament? On queda l’espai necessari de la crítica pública i popular?

També sabem que és difícil per qualsevol persona no avessada sotmetre’s a un procés costós de reclamacions, recursos, al·legacions i altres impotències normatives.  Si al final la por, l’amenaça legal, el cansament o l’avorriment acaben fent que els multats paguin, ens agradaria si més no tenir l’esperança que en faran bon ús dels calers: Si ens admeten els suggeriments, potser estaria bé ajudar al Rebost Solidari de Gràcia, que durant aquesta pandèmia de la que no ens acabem d’ensortir (malgrat el que diu la pancarta benevolent penjada al balcó de l’Ajuntament de la Vila) ha vist multiplicades per 1.000 les demandes d’ajuda. O també per als Esplais del barri que s’han quedat sense local (i de passada els poden donar els retoladors que la Guàrdia Urbana va afanyar-se a requisar). O, ja posats, dedicar-ho a la formació de la Guàrdia Urbana perquè sàpiguen que, quan volen identificar a algú (es poden mirar l’article 16.2 de la mateixa Llei Mordassa que esmentàvem abans) està bé que l’informin de la causa concreta i personal perquè ho fan, i no repetir monòtonament la referència a una norma i tractar a tothom com “els sospitosos habituals”.

Que les multes tramitades puguin ser procedents, no vol dir que no les considerem injustes, desproporcionades i arbitràries. Exigim la retirada de les sancions imposades per fer un simple mural reivindicatiu, que només pot ofendre als que viuen ofesos permanentment.

No ens aturaran, seguirem reivindicant una República lliure, per tothom… també pels que fan murals.

Salut i República,

Per contactar i seguir:

Correu: acciosiracusa@protonmail.com

Twitter: @AccioSiracusa

Publicacions anteriors:

La proposta del mural DUI 2020

El mural de 2018

Declaració de Siracusa 2017